QUÈ ÉS?

LA BIODINÀMICA CRANISACRAL

És un treball corporal extremadament subtil, no intrusiu, suau i eficaç que combina tècniques científiques amb la intuició i la sensibilitat, en un espai de conciència meditativa.

 

DESCRIPCIÓ

Biodinàmica cranisacral es basa en el principi del ” l’Alè de Vida” : la força vital que ens connecta al nostre origen, a la salud inherent, a la font del ésser i a la totalitat, a on no hi ha separació. L’Alè de Vida es una força ordenant que s’expresa en un moviment lent, constant i cíclic que anomenem “Marea” o ” Respiració Primària”, la manifestació de la vida mateixa ençà la concepció.

L’entrenament permet percebre la Respiració Primària o les “Marees” i basar-nos en ella per a l’evaluació i el tractament.

fotoHome

“L’Alè de Vida és l’espurna pel motor, quelcom que no és material, que no es veu”

Dr. W.G.Sutherland

” El cós és una unitat funcional. El cós, la ment, l’esperit operen com a totalitat unida, treballant contínuament en la seva pròpia sanació”.

” El primer objetiu de tot terapèuta es trobar la Salut en l’individu. Qualsevol pot trobar la malaltia”

Dr. A. T. Still

“Provo de restaurar la salut. No miro de corregir el problema. D’aquesta forma obro les portes per qué el cós intenti fer el que vulgui amb les seves própies forces vitals”.

Dr. Rollin E. Becker

 

HISTÒRIA

A principis del 1900, el doctor Sutherland, descobrí que els ossos del cràni es mouen. Durant els 50 anys següents va dedicà el seu estudi i treball clínic a descobrir les raons d’aquests moviments i a desenvolupar el seu concepte d’Alè Vital, com a força motora d’un principi ordenant i sanador.

Existeixen diferentes aproximacions en el treball cranisacral. El model Biodinàmic amb el que treballem, es basa en el reconeixement de les forces vitals en acció, existents en el sistema humà, que no hi són separades de les forces creadores universals.

A aquestes forces, en William G. Sutherland (1873-1954) doctor en osteopatia, va anomenar com Alè de Vida. L’Alè de Vida genera una Potència creadora que es manifesta en l’èsser humà des del moment de la concepció, desplegant totes les seves intencions de meravellosa creativitat, expresades com a moviment i desenvolupament cel·lular embrionari, que es mantè activa durant tota la vida sense excepció.

Per comprendre els fonaments de la Biodinàmica Cranisacral és necessari fer un cop d’ull a la seva història.

 

Una ullada cap a l’ Osteopatia

Els origens de la Teràpia Biodinàmica Cranisacral hi són lligats als de l’Osteopatia. El seu desenvolupament comença a partir dels decobriments d’en William G. Sutherland, qui es va formar amb Andrew Taylor Still (1828-1917).

Still, doctor en medicina i creador de l’Osteopatia a l’any 1884, va realitzar profundes i àmplies investigacions que el van portar a elaborar un nou concepte del cós humà i una nova manera de tractar-lo.

Establí la relació directa entre estructura i funció. Les seves tècniques de tractament inclogueren suaus presions en els ossos craneals, correccions en les estructures dels ossos craneals i les articulacions, i la movilització del teixit muscular, entre d’altres.

Desenvolupà una sèrie de tècniques amb l’objectiu d’alliberar amb suavitat les obstruccions mecàniques sobre el fluxe lliure de la sang, de  la linfa i del fluït cervell espinal, que hom considerabava que n’eren la base de tota funció fisiológica.

“El fluït cervell espinal (FCE) és l’element conegut més elevat contingut en el cós humà”

A.T.Still

 

Endinsant-nos en l’Osteopatia Cranial

Durant els anys 20 del segle passat, en William G. Sutherland, va posar la seva mirada en els ossos del crani, en les seves sutures i foràmens.

Aprenguè que els ossos del crani d’un adult es fusionaven i que no hi tenien la propietat de cap moviment. Però l’obsevació de la manera en què s’emmatxaven aquestes estructures dels ossos li va fer pensar que eren disenyades per tenir-hi una possibilitat de moviment.

Realitzà una sèrie d’experiments per mesurar o alterar aquets possibles moviments en aquests ossos i va observar que es generaven tot un seguit de trastorns físics, emocionals i cognitius en l’organisme, determinant així, la important relació entre les dinàmiques cranials i la resta de les funcions del cós humà.

Conclogué que contrariament al que va haver d’aprendre, les sutures cranials i per tant els ossos associats, conserven un moviment microscòpic durant tota la vida. Així va crear el model de treball osteopàtic en el camp cranial.

 

El Fluït Cervell Espinal (FCE)

Ja en els anys 30 aprofundí en el treball amb la fluctuació del FCE (qui nodreix, pretegeix i envolta tot el nostre sistema nerviós central), les membranes que el contenen i la conexió d’aquestes amb el crani i el sacre. Hi esbrinà que la fluctuació del FCE transmitía una pulsació subtil a aquestes estructures, permetent el moviment involuntari dels ossos cranials i del sacre entre els ilíacs.

A aquests moviments subtis e involuntaris, com ones d’expansió que pugen i baixen i van des del centre a la perifèria per tornar al centre, les va anomenar Respiració Primària (RP).

Aquesta fou una etapa en la que el seu treball tenía una orientació biomecànica tant pel llenguatge que utilitzava per descriure els moviments com per les tècniques d’evaluació i tractament. Aquí el practicant havia d’exercir determinades accions sobre el crani, encara que amb suavitat, amb un intenció de fer correccions.

Als anys 40 es formà el primer grup d’estudi organitzat des de l’Acadèmia d’Osteopatia Aplicada, una comisió encarregada d’estudiar i desenvolupar el concepte cranial, va ser al 1944 quan es  realitzà el primer curs com post-grau en Osteopatia Cranial.

 

L’Alè de Vida

Els darres 10 anys de la seva vida, el doctor Sutherland, va adonar-se’n que no hi havien agents musculars que foren responsables dels moviments del sistema cranisacral. Va concloure que l’orígen d’aquest moviment està produït per la força de vida inherent al propi cos, que hom va anomenar Alè de Vida.

Ho va descriure com una Potència Intel·ligent que transporta la matriu original de salut a tot el nostre sistema, fins i i tot , en les condicions de més fragilitat o malaltía inclosses durant l’estat terminal i el procès de la mort.

 

Un pas cap a la Biodinàmica

La seva orientació biomecànica va anant quedant enrrere donant pas a una nova forma de tractament, passà d’aplicar forces externes (manipulacions) a col·laborar amb les forces inherents que hi són per sota de tot símptoma i que porten en si la directriu del procès terapèutic.

Descriguè que quan l’Alè de Vida s’expressa a si mateix a través de la RP, genera uns moviments rítmics similars a les marees, on el cos es comporta com una sola unitat de presència viva.Ja havia establert les bases del model biodiàmic en el camp cranisacral.

Fins a la seva mort als 81 anys d’edat,  en Sutherland seguí en constant evolució d’aquest nou concepte i del treball en l’àrea cranial.

L’any 53 es creà la Sutherland Cranial Teaching Foundation (Fundació Sutherland per a l’Ensenyament Cranial), independent de qualsevol associació osteopàtica ja existent.

Rollin Becker (1919-1996), alumne d’en Sutherland, va continuar investigant i durant els anys 60 publicà una sèrie d’articles plasmant la seva visió que es manté vigent al día d’avui. Introdueix el terme Potència Biodinàmica, un concepte nou sobre el potencial de salut inherent dins de cada lesió i que descriu la funció terapèutica dins del mecanisme de la RP.

 

Connectant amb l’etapa embrionària

En James S. Jealous (1943), metge osteòpata, és una de les persones que més han expandit els descubriments d’en Sutherland cap a l’embriología. Rescatà la conclusió de l’embriòleg alemany, el Dr. Erich Bleschsmid, per la qual difonía que la funció embrionària (moviment del fluït) és qui crea la forma i precedeix a l’estructura.

Descriguè també, que els moviments en el camp metabòlic de l’embrió en desenvolupament culminen amb la formació de l’estructura de l’organisme adult. Percebía que aquesta activitat del camp metabòlic es desplegava des de la mateixa base d’on surgia la vida de la cèl·lula i produïa els diferents patrons de moviment.

Com a gran estudiòs del treball d’en Sutherland, Jealous veia que aquests patrons de moviment embrionari eren idèntics als patrons de moviment observats i descrits per en Sutherland, introduint així el concepte de l’embrió com una presència permanent en l’organisme viu; aixó es dir que les forces formatives i regenadores dels fluïts que organitzen el desenvolupamente embriològic hi són sempre disponibles al llarg de tota la nostra vida perquè poguem cooperar en l’aprofitament del seu potencial terapèutic.

Les forces que impulsen el desenvolupament de l’embrió són les mateixes forces de sanació que operen després del naixament, l’Alè de Vida que s’expressaen la RP i les seves potències ordenats.

 

La Teràpia Cranisacral als nostres dies

Als anys 70 el Dr. John Uplegder (1932-2012) creà als Estats Units la Teràpia Cranisacral amb una visió biomecànica d’evaluació i tractament. Fundador del Upledger Institute, fou el primer en ensenyar algun d’aquests mètodes terapèutics a grups sense formació osteopàtica prèvia i va contribuir a que el treball cranisacral fos conegut pel gran públic. Arribà a crear una clínica que segueix funcionant en l’actualitat, on s’aplica la Teràpia Cranisacral i altres enfocs naturals de tractament en programes intensius.

És en Franklyn Sills, osteópata anglès, qui a començaments dels 90 estableix el nom de Teràpia Cranisacral Biodinàmica o Biodinàmica Cranisacral inspirat en el concepte de Rollin E. Becker: Potència Biodinàmica.

Sills porta l’enfoc biodinàmic més enllà de l’àmbit de la Osteopatia. Adopta els principis funamentals del treball biodinàmic que posa ènfasi en la orientació a les forces universals de vida que són sempre en acció; la cooperació amb la potència pren un lloc central en l’actitut del practicant, permeten que el proés terapèutic sigui impulsat d’ençà l’interior del sistema del pacient en el contexte de les relaciones entre la RP, les estructures i les funcions del organisme, considerant a l’èsser humà com una expresió de totalitat de la vida.

Introdueix en el treball biodinàmic el concepte de marea mitja, com una expresió de la potència en el camp dels fluïts. La seva acció en aquest nivell és la d’ordenar i mantenir les cél·lules i teixits, tenint la capacitat de mantenir l’equilibri fisiològic. Un altre terme presentat per en Sills, és el cambi holístic, com un procés de re-orientació que es produeix en el sistema de la persona des de les condicions pressents de tensió cap a l’expressió de la RP i la Totalitat.

En Franklyn Sills és co-fundador de Karuna Institute, centre dedicat a la teràpia, divulgació i formació de la Biodinàmica Cranisacral a Anglaterra.

El treball cranisacral biodinàmic segueix expandint-se a través de les aportacions en aquest camp de moltes persones entre les que trobem  en Michael Shea, en Paul Vick, que han desenvolupat els seus propis enfocs, en Michael Kern i  en Harold Magoun.

 

gotas

 


Calendario